| Artur |
Aldomà Puig |
Reus |
1935 |
|
|
Artur Aldomà Puig està en actiu dins el món de l’art des de 1949. Ja al 1955, feia còmics per a la publicació anglesa Fleetway and D.C. Thompson. Després de cert temps treballant en els mercats espanyols i americans, abandonà aquesta feina per a dedicar-se completament a la pintura i des del 1975 es dedica exclusivament a l’escultura.
És un dels escultors més coneguts de Catalunya actualment. Combina els encàrrecs amb la seva producció íntima i una particular mística que és la seva filosofia vital. Ha fet exposicions arreu d’Espanya, França, Bèlgica tant d’escultura com de pintura en diverses galeries. Per diferents ciutats dels Països Catalans podem trobar les seves escultures integrades a l’espai públic, Tossa de Mar, Reus, Mallorca, Salou, etc.
Artur Aldomà i Puig (Reus, 1935). Estudis a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, amb Rosa Martínez Brau, a l'Escola Massana i a l'Escola de Belles Arts de Bruges. Després de molts anys de dedicació al dibuix (publicitari, còmics, portades de revistes...) va començar a fer treballs d'escultura, amb exposicions i encàrrecs d'estatuària pública a diverses ciutats de Catalunya. Medalla Llimona en el concurs del Cercle Artístic de Sant Lluc. S'ha dedicat sobretot al retrat per encàrrec i a la figura humana, sobretot de nus carregats sovint d'un fort erotisme. El 1992 va fer per a un parc de Mollet un Monument a Lluís Companys i els immolats per la llibertat de Catalunya. |
1 |
| Joan |
Gardy-Artigas |
Bolougne, París |
1938 |
|
|
Aquest pintor i escultor va estudiar a l’École du Louvre abans de crear el seu propi taller de ceràmica amb Braque, Chagall o Miró, amb els qui realitzà nombroses ceràmiques. Gràcies al seu inconfusible estil Gardy Artigas està present a Catalunya a través de la Fundació Artigas i, des dels 60, en les galeries més importants d’España, França, Alemanya, Japó i Suïssa.
Nom amb el qual és conegut artísticament Joan Llorens i Gardy, fill de Josep Llorens i Artigas. Format a París entorn de Chagall, Braque i Giacometti ha treballat sobretot en aquella ciutat, on té el taller des de 1959. Com el seu pare, col·laborà amb Joan Miró en nombroses obres i ha realitzat no solament peces de ceràmica, sinó també escultures monumentals i obres en bronze i plàstic. La seva obra més coneguda entre nosaltres és la situada a l'autopista de Barcelona a La Jonquera, entre la sortida sud de Girona i la sortida de l'aeroport. |
2 |
| Ferran |
Soriano |
Barcelona |
1944 |
|
|
Ferran Soriano actualment viu a Bellvitge però té el seu taller a Sant Boi. És un prestigiós i consolidat artista, conegut per l’escultura però també treballa amb pintura i gravat, que va formar-se a Roma, al 1975 marxà amb una beca durant 6 mesos. Ha exposat a Nova York i a diversos països europeus. La seva obra ha passat per diverses etapes, actualment es mou en un simbolisme on fa abstracció de la figuració.
A més, té obres permanents a Bèlgica i Holanda i una gran quantitat d’obres públiques.
A Barcelona en trobem tres: una al carrer Concili de Trento dedicada a Maria Aurèlia Capmany, una altra al carrer Muntanya i la tercera al Jardí de les Estàtues de La Masia del Barça. A l'Hospitalet cinc, entre les que destaca la cèlebre Vol de coloms. Altres escultures de Ferran Soriano són a Sant Pere de Ribes, Begues, Rubí i Sant Boi, entre molts d’altres.
Ferran Soriano (Barcelona, 1944). Escultor autodidàctic molt influït per l'obra de Pau Gargallo i Juli González. Des del 1971 ha dut a terme unes 60 exposicions. Té escultures públiques a Barcelona, Tarragona, Empuriabrava, Nova York, Logronyo i L'Hospitalet. |
3 |
| Antoni |
Tàpies |
Barcelona |
1923 |
Barcelona |
2012 |
Antoni Tàpies fill de l'advocat Josep Tàpies Mestres i de Maria Puig Guerra, durant la seva infància va viure en un ambient cultural obert, propiciat per l’amistat del seu pare amb personalitats de la vida pública catalana. Entre 1926 i 1940 cursà els estudis primaris i secundaris a Barcelona (Col· legi de les monges de Loreto, Escola Alemanya i Escoles Pies). Però entre 1942 i 1943 patí una malaltia amb una llarga convalescència al Sanatori de Puig d’Olena i, posteriorment, a Puigcerdà i La Garriga. Durant 1944 i 1948 alternà els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona amb la dedicació a la pintura.
El 1949 exposà a la mostra "Un aspecto de la pintura catalana" (Institut Français de Barcelona) i a Madrid presenta algunes de les seves obres al Salón de los Once, organitzat per Eugeni d’Ors. El 1951 va fer la primera exposició personal a Barcelona (Galeries Laietanes). Després passà un any a París, becat pel govern francès, on conegué a Picasso. El 1953 viatjà per primer cop a Nova York amb motiu de la seva exposició a la Martha Jackson Gallery i va ser premiat a la Biennal de São Paulo.
El 1956 realitzà la seva primera exposició personal a París (Galerie Stadler), el mateix any Michel Tapié publicà Antoni Tàpies et l’oeuvre complète, al 1960 Eduardo Cirlot publicà la monografia Tàpies i al 1963 juntament amb Brossa, publicà el llibre de bibliòfil El pà a la barca. Durant tots aquests anys ha rebut diversos premis i ha estat nomenat doctor honoris causa en diverses universitat d’Espanya i de l’estranger. Al 1983 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Durant el 1987 la Fundació Antoni Tàpies signà convenis de col· laboració amb l’Ajuntament de Barcelona «el qual cedeix la Casa Montaner i Simón per a la seva adequació com a museu i centre cultural», la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura. |
4 |
| Josep |
Vilalta i Tor |
|
1949 |
|
|
|
5 |
| Alfredo |
Jaar |
Santiago de Xile |
1956 |
|
|
|
6 |
| Manuel |
Cusachs |
Mataró |
1933 |
|
|
|
7 |
|
Diversos |
|
|
|
|
|
8 |
| Alejandro |
Raya Hinojosa |
Barcelona |
1968 |
|
|
|
9 |
| Pedro |
Font |
|
|
|
|
|
10 |
| José |
Muñoz Martín |
|
|
|
|
|
11 |
| José Antonio |
Alonso Fernández |
l'Hospitalet de Llobregat |
1973 |
|
|
|
12 |
| Artur |
Jiménez |
|
|
|
|
|
13 |
| Carmen |
Ríos Vázquez |
Barcelona |
1961 |
|
|
|
14 |
| Joan |
Sales |
Barcelona |
1963 |
|
|
|
15 |
| Francesca |
Ahufinger Quifer |
Barcelona |
1960 |
|
|
|
16 |
| Josefa |
Hernández Rodríguez |
|
|
|
|
|
17 |
| Fernando |
Castillo Romero |
Barcelona |
1966 |
|
|
|
18 |
| Jesús |
García |
|
|
|
|
|
19 |
| Manuel |
Morales |
|
|
|
|
|
20 |
| Héctor |
Marquez |
|
|
|
|
|
21 |
| Pep |
Dardanyà |
Caldes d'Estrac |
1961 |
|
|
|
22 |
| Jesús |
Iraizoz |
|
|
|
|
|
23 |
| Manuel |
Álvarez |
Sant Feliu de Codines |
1945 |
|
|
Manuel Álvarez (Sant Feliu de Codines, Barcelona, 1945). Estudis artístics als salesians de Sarrià. Va començar a exposar la seva obra el 1971 i, a partir de 1975, va començar a fer freqüents viatges a Itàlia, on va participar en mostres internacionals i exposicions col·lectives, i on va treballar directament el marbre a Carrara. La seva obra està vagament inspirada en la de Brancusi i Henry Moore i juga molt hàbilment amb els espais buits. |
24 |
| Fernando |
Domínguez |
|
|
|
|
|
25 |