Llista de monuments

Títol	Tipus	Municipi		Comarca	ConjuntId	ComarcaId	TipusMonumentId	Codi	Esdeveniment	Provincia	Situació	Inscripcio	Materials	Dimensions	Inauguració	GrupIdX	EsdevenimentIdX	Dedicacio	Bibliografia	Comentari	Descripcio	Mostrar	InauguracioAny	InauguracioMes	InauguracioDia	Colaborador	Longitud	Latitud	MunicipiId
A Gaudí	Escultura	Sant Boi de Llobregat	1	Baix Llobregat	0	11	1	1		Barcelona	Rotonda a la Ronda de Sant Ramon amb el carrer de Pablo Picasso		Acer	700 x 300 x 200 cm	2003	6	0	Antoni Gaudí	Guia d'art públic urbà de Sant Boi. Recurs d'Internet.	L'escultura és un homenatge a l'arquitecte Antoni Gaudí i es va realitzar amb motiu de l’any Gaudí.	Escultura que consisteix en un tub d’acer coronat per un casc o cap de guerrer que recorda la part superior de les xemeneies de la Pedrera. Dos tubs circulars molt prims envolten el tub central i s'enlairen helicoïdalment, fins unir-se. A l'extrem hi ha una lluna creixent o minvant, segons el costat des d'on s'observi la peça.	1	2003				2.027265	41.353881	659
A Oriol Martorell	Escultura	Sant Boi de Llobregat	3	Baix Llobregat	0	11	1	3		Barcelona	Plaça de Catalunya	LA CIUTAT DE SANT BOI DE LLOBREGAT / A / ORIOL MARTORELL / PROFESSOR I MÚSIC COMPROMÈS AMB / LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES DEL NOSTRE PAÍS, / QUE VA DIRIGIR EL CANT DELS SEGADORS / A LA DIADA DE 1976 / CELEBRADA EN AQUESTA PLAÇA. / 11 DE SETEMBRE DE 1998	Bronze, pedra	450x150x100cm (figura: 300x80x40 cm). Base: 140x155x140 cm. 11 tones	1998	2	0	Oriol Martorell	Guia d'art públic urbà de Sant Boi. Recurs d'Internet.	Oriol Martorell (Barcelona, 1927-1996) va ser músic i fundador de la Coral Sant Jordi i catedràtic de música de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva vida va dur a terme múltiples activitats relacionades amb el món musical i coral de Catalunya amb projecció internacional. El monument, a part de commemorar la figura del músic, també commemora la diada de l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, on Oriol Martorell va dirigir el cor que hi cantà.	Escultura masculina nua de cos sencer, el qual a partir de la cintura es va convertint en una mena de tronc d’arbre que es fusiona amb la pedra que li fa de base. El rostre és un retrat d’Oriol Martorell, representat amb la boca entreoberta, i amb actitud de dirigir un cor, amb els braços enlairats. En la pedra que fa de base hi ha una placa amb la inscripció.	1	1998				2.041540	41.340788	659
A Lluís Companys	Escultura	Terrassa	6	Vallès Occidental	0	40	1	516		Barcelona	Plaça de Lluís Companys		Acer corten, formigó	1100 x 150 x 150 cm	2006	6	0	Lluís Companys	ANDRINO MUÑOZ, Miguel. La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 2011.	Fou inaugurat el 15 d’octubre de 2006, data commemorativa de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys al castell de Montjuïc de Barcelona.	Escultura formada per dos elements d’acer, un més alt que l’altre, que formen un espai buit al centre, suportat sobre una base de formigó.	1	2006	10	15		2.003007	41.570338	815
A l’hoquei	Escultura	Terrassa	8	Vallès Occidental	0	40	1	518		Barcelona	Avinguda de l’abat Marcet (entrada a l’Estadi Olímpic de Terrassa)		Bronze, formigó	180 x 200 x 60 cm	1993	6	0	Hoquei	ANDRINO MUÑOZ, Miguel. La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 2011. SANJAUME, Sandra. Terrassa, escultures públiques. Ajuntament de Terrassa 2002.	El monument és una donació del Comitè Olímpic Internacional a Terrassa en record de ser una de les subseus olímpiques de Barcelona ‘92. El president del COI, Joan Antoni Samaranch, quan inaugurà el monument, digué que era un homenatge a Terrassa, al torneig olímpic d’hoquei que organitzà i al seu públic.	Escultura lleugerament abstracta d’un jugador d’hoquei que sosté a les mans un estic.	1	1993	10	11	Arxiu Municipal de Terrassa	2.010403	41.575451	815
A la dona treballadora	Escultura	Sant Boi de Llobregat	9	Baix Llobregat	0	11	1	5		Barcelona	Plaça de la Ciutat Cooperativa	A LA DONA TREBALLADORA / SANT BOI-1990	Bronze	230 x 80 x 63 cm	1990	11	0	Dona treballadora	Guia d'art públic urbà de Sant Boi. Recurs d'Internet.	És un homenatge a la dona treballadora.	Escultura femenina dempeus, abillada amb un vestit llarg i arrapat al cos, a la qual li manquen els braços. Té el cap alçat i una mica desafiant. Està disposada sobre un petit pedestal, en el qual hi ha la inscripció.	1	1990				2.032090	41.357357	659
A Josep Puig i Cadafalch	Escultura	Mataró	11	Maresme	0	21	1	7		Barcelona	Parc Central (al passeig dels Eucaliptus)	Cara frontal: JOSEP PUIG I CADAFALCH / MATARÓ 1867 - BARCELONA 1956 Cara lateral esquerra: PRESTIGIÓS HISTORIADOR DE L'ART / I RESTAURADOR DE PATRIMONI Cara lateral dreta: EMINENT ARQUITECTE DEL / MODERNISME A CATALUNYA	Granit, ferro i bronze	480 x 160 x 135 cm	2002	3	0	Josep Puig i Cadafalch	PEDRICO, Marta (textos) ; CANALEJO, Albert (fotos). «Els monuments de Mataró». El Tot Mataró i Maresme 25 anys. Mataró 2006. NIETO, Jesús ; SAFONT-TRIA, Glòria. Passejada per les escultures públiques de Mataró. Mataró: Associació de Veïns de Mataró-Centre 2006. MAS, Teresa. Art públic de Mataró. 2001. Blog "Escultures públiques de Mataró"	Personatge mataroní il·lustre, arquitecte municipal de la ciutat els primers anys de la seva carrera, autor de nombrosos edificis del modernisme, arqueòleg i historiador de l’art, membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans i president rotatiu de l’entitat, va ser un dels dirigents de la Lliga Regionalista, president de la Mancomunitat de Catalunya de 1917 a 1923, i reconstructor de l’Institut d’Estudis Catalans sota el franquisme en la semiclandestinitat. Va ser amb motiu de l’any Puig i Cadafalch, que es va erigir aquesta gran escultura a l’entrada del Parc Central. El monument va ser una proposta del club d’opinió Jaume Llavina, recollida per l’Ajuntament de Mataró amb el suport de la Diputació de Barcelona.	Una gran figura esbossada de l’arquitecte, d'edat avançada però ple d’energia, amb un llibre a una mà i l’altra damunt d’un forjat modernista.	1	2002	1	27		2.441188	41.544563	429
Puntaire	Escultura	Sant Boi de Llobregat	12	Baix Llobregat	0	11	1	8		Barcelona	Rambla de Rafael Casanova	A LES DESTRES MANS / SANTBOIANES / QUE TRENEN, AVUI I / SEMPRE, L'ANTIC ART / DE LES PUNTES / I / COMPONEN, AMB PACIÈNCIA / DE SEGLES, / L'ALEGRE CANÇÓ / DELS / BOIXETS.	Bronze	125 x 90 x 40 cm	1999	11	0	Teresa Valls Diví; puntaires	Guia d'art públic urbà de Sant Boi. Recurs d'Internet.	La noia representada a l’escultura és la puntaire Teresa Valls i Diví. A Sant Boi de Llobregat, l’art del boixet es practica almenys des de 1789 i la confecció de puntes era una indústria important a la població. Teresa Valls i Diví, coneguda també com la Noia Xica, era considerada una de les millors artistes del boixet de Catalunya. El monument, doncs, commemora a Teresa Valls, però també a totes les persones que es dediquen a aquest art.	Escultura d’una noia que porta un vestit fins als genolls i que va descalça, asseguda sobre un seient de pedra, la qual està fent punta de coixí. L’escultura es troba sobre un gran pedestal, en un costat del qual hi ha la placa commemorativa amb la inscripció.	1	1999				2.042450	41.347300	659
A la dona treballadora	Escultura	Terrassa	14	Vallès Occidental	0	40	1	519		Barcelona	Plaça de la Dona (rotonda entre la carretera de Castellar, les avingudes de Jaume I i de Barcelona i el passeig 22 de Juliol)		Acer corten, formigó, marbre	4400 x 400 x 400 cm	1996	11	0	Dona treballadora	ANDRINO MUÑOZ, Miguel. La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 2011. SANJAUME, Sandra. Terrassa, escultures públiques. Ajuntament de Terrassa 2002.	El monument és un homenatge a les dones treballadores i el projecte fou impulsat per la Regidoria de Promoció de la Dona de l’Ajuntament, per homenatjar les dones egarenques. La ubicació respon al soterrament de la línia de RENFE i la millora urbanística de la zona on està situat el monument.	Escultura formada per tres trenes que es van entrellaçant i disminuint de mida a mesura que arriben al vèrtex superior. És una forma corba que recorda les columnes salomòniques. Està disposada sobre un basament de formigó i planxes de marbre.	1	1996	12	19	Arxiu Municipal de Terrassa	2.026197	41.568788	815
Repòs (als combatents republicans)	Escultura	Terrassa	16	Vallès Occidental	0	40	1	521		Barcelona	Cementiri municipal		Marbre	70 x 50 x 50 cm	2006	11	0	Víctimes republicanes de la Guerra Civil	La Vanguardia. 2 de desembre de 2006. ANDRINO MUÑOZ, Miguel. La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 2011. SANJAUME, Sandra. Terrassa, escultures públiques. Ajuntament de Terrassa 2002.	L’escultura és una obra de l’any 1954 i inicialment no tenia cap voluntat commemorativa. L’escultor Ferran Bach-Esteve va rebre la Primera Medalla del XXVI Salón de Otoño de Madrid amb aquesta obra. L’obra ha estat objecte de diverses restauracions i canvis d’ubicació. Se situà inicialment l’any 1961 a la plaça Anselm Clavé i, posteriorment, l’any 1962 es traslladà al Parc de Sant Jordi, on patí diversos actes vandàlics. L’any 1995, després de restaurar-la, s’ubicà a la plaça Joan Maragall, aprofitant que s’havia acabat de remodelar l’espai. A causa de més bretolades, fou finalment retirada de la via pública l’any 1997 i dipositada a un magatzem del Museu de Terrassa, fins la seva nova disposició ja com a monument commemoratiu al cementiri municipal.	Conjunt format per l’escultura Repòs i per una placa en la qual figuren els noms dels republicans morts i enterrats a la fossa comuna, damunt la qual s’hi ha disposat l’escultura.	1	2006	12	2	Arxiu Municipal de Terrassa	2.041966	41.558652	815
A les víctimes del terrorisme	Escultura	Terrassa	18	Vallès Occidental	0	40	1	523		Barcelona	Torrent de les Ànimes, Parc de Vallparadís		Granit, ferro	380 x 100 x 40 cm	2002	11	0	Víctimes del terrorisme	ANDRINO MUÑOZ, Miguel. La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 2011. SANJAUME, Sandra. Terrassa, escultures públiques. Ajuntament de Terrassa 2002.	És un monument impulsat pel moviment Terrassa per la Pau i l’Associació de Víctimes del Terrorisme amb el finançament de l’Ajuntament de Terrassa. El marc de ferro vol ser una finestra esperançada a un futur millor i també el porta-retrat de totes les víctimes del terrorisme. De fet, el mateix autor ha viscut el terrorisme atès que el seu germà morí el 1987 a Barcelona en un atemptat d’ETA.	Fragment de paret feta de granit que és irregular per un dels costats. En el costat regular hi ha un marc o finestra de ferro encastat a través del qual s’hi pot veure.	1	2002	3	23	Arxiu Municipal de Terrassa	2.021204	41.558199	815
A les víctimes de la guerra	Escultura	Terrassa	19	Vallès Occidental	0	40	1	524		Barcelona	Cementiri municipal	La ciutat de Terrassa en memòria de les víctimes de la guerra	Marbre		1999	11	0	Víctimes de la Guerra Civil	ANDRINO MUÑOZ, Miguel. La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 2011. SANJAUME, Sandra. Terrassa, escultures públiques. Ajuntament de Terrassa 2002.	Aquestes escultures són part del monument franquista de Terrassa, reconvertit l’any 1999 en un monument a totes les víctimes de la Guerra Civil. El 24 de gener de 1940 es posà la primera pedra del Monument als Caiguts, coincidint amb el primer aniversari de l’alliberament de la ciutat de Terrassa. Fou inaugurat quatre anys més tard, el 24 de gener de 1944, al passeig del Comte d’Egara. Era un gran monument de més de quinze metres d’alçada, i consistia d’un bloc central amb una creu gravada, a la part frontal del qual hi havia una figura femenina fent la salutació feixista i sota d’ella la inscripció «Caídos por Dios y por España: ¡Presentes!». A banda i banda d’aquest bloc central dos pedestals de la meitat d’alçada amb les dues figures dels guerrers que es conserven al cementiri, i sota d’ells, l’escut d’Espanya i el del Jou i les Fletxes. Estava tot el conjunt situat damunt d’una escalinata amb quatre peveters a les cantonades (dels quals se’n conserven dos al cementiri). Un cop va començar la democràcia van començar les crítiques al monuments i els actes vandàlics. Sembla que l’any 1980 ja es van retirar els símbols falangistes, però no va ser fins l’any 1991 en que fou desmuntat el monument. La figura femenina, que havia quedat molt malmesa, fou recuperada i disposada al cementiri l’any 1998. Un any després, s’hi col·locaren les figures dels dos guerrers, ara ja amb una nova dedicació. Un altre monument de l’època franquista va ser retirat a mitjans dels anys setanta, però no per motius polítics, sinó per a donar pas a l’autopista que des de Barcelona passava per la Rambla del Pare Alegre: «Los veinticinco años de paz», inaugurat el 26 de gener de 1964 en memòria del dia que entraren a Terrassa les forces nacionals el 1939. Estava format per dos blocs, l’un horitzontal i l’altre vertical.	Dues figures que representen un guerrer medieval amb espasa i un soldat contemporani amb fusell, tots dos en actitud pesarosa. Davant d’ells dos petits peveters i a banda i banda de les escultures l’escut de Terrassa i el d’Espanya.	1	1999	5		Arxiu Municipal de Terrassa	2.041911	41.558866	815
A Eduard Toldrà	Escultura	Vilanova i la Geltrú	21	Garraf	0	17	1	526		Barcelona	Verger del mestre Toldrà (Castell de la Geltrú)	A EDUARD TOLDRÀ / FILL PREDILECTE / D'AQUESTA VILA / 26-V-1963	Pedra, bronze		1963	11	0	Eduard Toldrà i Soler	MOLERO, Eugenio. Toldrà. Ediciones Villanueva y la Geltrú 1963.	Homenatge al Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú 1895-Barcelona 1962), un dels músics i compositors catalans més importants del segle XX, director de l’Orquestra Municipal de Barcelona a partir de 1944. La seva obra més famosa és l’òpera cómica El Giravolt de Maig (1928) amb llibret de Josep Carner i decorats i figurins de Xavier Nogués.	Monument format per diversos elements cúbics. A la part inferior, un cub central amb la inscripció, a dos costats del qual hi ha brolladors d’aigua. Sobre d’aquest cub, un altre amb un relleu en bronze d’Eduard Toldrà i a la part superior corona el monument un querubí tocant l’arpa.	1	1963	5	26		1.727988	41.227026	925
A Francesc Gumà i els impulsos del ferrocarril	Escultura	Vilanova i la Geltrú	22	Garraf	0	17	1	527		Barcelona	Plaça d'Eduard Maristany	VILLANUEVA A SU HIJO D. FRANCISCO GUMÀ Y FERRAN / AL ILUSTRE INICIADOR DE LA VIA FÈRREA / TESTIMONIO DE LA GRATITUD DE SUS PAISANOS, INICIADO EN JULIO DE 1878 / INAUGURADO EL 29 DE DICIEMBRE DE 1881 / VALLS 31 DE FEBRERO DE 1888	Pedra, marbre		1881	11	0	Francesc Gumà i Ferran; impulsors del ferrocarril	ALSO, Josep M. (et al). Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú 1999.	La magnificència del monument dona idea de la importància que Vilanova i la Geltrú donà al fet de trobar-se comunicada per ferrocarril a Barcelona i Tarragona, després de perforar els túnels del Garraf.	Monument dedicat a Francesc Gumà i als impulsors del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, que uní la ciutat amb Barcelona el 1881. Un fust quadrat entrelligat a quaranta cinc graus, suporta una estàtua que representa Catalunya amb corona comtal i té a cada cantonada quatre pilastres adossades al pilar, coronades per quatre estàtues de marbre que representen al·legòricament Barcelona (amb el símbols del comerç i la navegació), Vilanova (amb símbols vitícoles), Valls (amb una pala de metall) i la via fèrria, amb els seus noms al peu. Al gran pedestal en forma de rombe hi ha els medallons de pedra amb el retrat en relleu i de perfil de Víctor Balaguer, Joan Torrents i Higuero, Francesc Gumà i Ferran i Pau Soler i Morell. Al peu del pedestal, els escuts de l’Havana, Matanzas, Cienfuegos i Cárdenas, ciutats totes de Cuba, llocs on alguns dels promotors homenatjats feren fortuna, donant testimoni dels lligams de Vilanova i la Geltrú i Cuba en el segle XIX. Aquest monument impressionant es troba la costat de l’estació de la RENFE. Del projecte fou autor el pintor Ramon Padró i Pedret (Barcelona 1848-Madrid 1915), l’escultor fou el catedràtic de Llotja de Barcelona Joan Roig i Solé (Reus 1835-Barcelona 1918) i l’arquitecte M. Colom.	1	1881	12	29		1.730485	41.220803	925
A Josep Tomàs i Ventosa	Escultura	Vilanova i la Geltrú	23	Garraf	0	17	1	528		Barcelona	Plaça de la Vila	A la cara frontal: AL / EMINENTE / PATRICIO / DON / JOSE TOMÁS / VENTOSA. A la cara posterior: ESTE / MONUMENTO / ERIGIDO / POR / SUSCRIPCIÓN / SE INAUGURÓ / EL DÍA 26 FEBRERO / DE / 1883	Bronze		1883	11	0	Josep Tomàs i Ventosa		No es coneix l'autor de l'escultura, si bé el monument és obra de Bonaventura Pollés i Vivó, arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú. Aquest comerciant vilanoví, enriquit amb el comerç amb Cuba, s’establí a Matanzas. A Vilanova adquirí els terrenys del convent desamortitzat dels caputxins i hi construí una escola gratuïta. Aquesta estàtua és bessona d’una altra erigida a Matanzas i des d’allà es portà la de Vilanova.	El monument consisteix en un alt pedestal centrat al bell mig de la Plaça de la Vila, sobre el qual s’alça l’escultura de Josep Tomàs, vestit a la manera vuitcentista, que ofereix un llibre a l’espectador. A les cares frontal i posterior del monument hi ha les inscripcions.	1	1883	2	26		1.725889	41.224283	925
A Francesc Macià	Escultura	Vilanova i la Geltrú	24	Garraf	0	17	1	529		Barcelona	Rambla de la Pau	ESTIMO TOTS / ELS VILANOVINS / SENSE DISTINCIÓ / DE CLASSES / NI DE PARTITS / FRANCESC / MACIÀ I LLUSSÀ / VILANOVA I LA GELTRÚ 1859-BARCELONA 1933	Pedra		1983	11	0	Francesc Macià i Llussà	GILBERT, Trinitat. L’obelisc que recorda Francesc Macià, Vilanova i la Geltrú (1976-1983): un monument, un poble. El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú 2007.	És el primer monument erigit a Francesc Macià a Catalunya. Cada 25 de desembre, aniversari de la mort de Macià, el monument és objecte d’una ofrena floral per part de les autoritats i de les entitats locals.	Monument amb forma d’obelisc buidat en la part inferior, on té esculpit un retrat frontal de Francesc Macià, primer president de la Generalitat republicana i nascut a Vilanova i la Geltrú el 1859. Acompanya el monument una senyera.	1	1983				1.729441	41.215751	925
Al pescador	Escultura	Vilanova i la Geltrú	25	Garraf	0	17	1	530		Barcelona	Plaça del Port	LA PLATJA DE VILANOVA / ALS SEUS PESCADORS / SANT PERE, JUNY DE 1987	Bronze		1987	11	0	Pescadors		L’escultura de Miquel Oslé és de 1908 i és un exemple del modernisme tardà i de tendència realista. Com a monument s’instal·là l’any 1987.	Grup escultòric format per una figura adulta i una d’infantil. L’adult és un mariner que porta un fanal a la mà esquerra i una xarxa a l’espatlla, xarxa que també ajuda a portar un infant, al costat de l’adult. Al peu de l’escultura la inscripció.	1	1987				1.730962	41.215009	925
A l’arquebisbe Francesc Armanyà	Escultura	Vilanova i la Geltrú	26	Garraf	0	17	1	531		Barcelona	Avinguda de Víctor Balaguer (façana de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer)	ARMANYÀ	Pedra, bronze		1884	11	0	Francesc Armanyà i Font		El vilanoví Francesc Armanyà (1718-1803) fou provincial dels agustins el 1758 i arquebisbe de Tarragona el 1785. Fou un clergue il·lustrat, acusat de jansenista. Morí pobre i amb fama de sant. Víctor Balaguer, tot i ser franc maçó, escollí aquest vilanoví per la seva personalitat il·lustre com un dels dos que flanquegen l’entrada de la institució que ell fundà.	A l’esquerra del portal de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer es troba aquesta estàtua superior al natural amb vestimenta episcopal, la mà dreta alçada i amb l’esquerra sostenint un bàcul de bronze.	1	1884				1.729446	41.221330	925
A Manuel de Cabanyes	Escultura	Vilanova i la Geltrú	28	Garraf	0	17	1	532		Barcelona	Avinguda de Víctor Balaguer (façana de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer)	CABANYES	Pedra, bronze		1884	11	0	Manuel de Cabanyes i Ballester		Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú 1808-1833) fou un dels primers poetes del romanticisme en llengua castellana. Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Roca i Cornet valoraren la seva obra i n’escrigueren introduccions als seus llibres.	A la dreta del portal de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer es troba aquesta estàtua superior al natural amb vestimenta pròpia del segle XIX i amb capa. Amb la mà esquerra sosté un rotlle i una ploma de bronze en referència a la seva trajectòria d’escriptor.	1	1884				1.729414	41.221413	925
A Antoni Gaudí (Sitial Gaudí)	Escultura	Vilanova i la Geltrú	32	Garraf	0	17	1	536		Barcelona	Parc de Ribes Roges		Ferro		1969	11	0	Antoni Gaudí	Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Cultural de Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona 2010.	És un homenatge a l’arquitecte Antoni Gaudí. Donació d’Adrià Salas a la ciutat en record de l’alcalde Miquel Guansé. Restaurat el 2003.	Estructura de ferro soldat de peces de vaixell rovellat amb elements lineals i florals amb basament de pedra.	1	1969	6			1.726668	41.213418	925
A les víctimes dels camps d’extermini nazis	Escultura	Vilanova i la Geltrú	33	Garraf	0	17	1	537		Barcelona	Plaça de la Peixateria	En record de les víctimes dels camps d’extermini nazi de la Segona Guerra Mundial on van perdre-hi la vida molts homes i dones d’aquesta ciutat, i de tot Europa, a causa d’haver estat conseqüents amb les seves idees.	Acer inoxidable	1000 x 500 x 250 cm	2001	11	0	Víctimes dels camps d'exterimini nazis; víctimes del nazisme; Mauthausen	Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Cultural de Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona 2010.	És resultat de la iniciativa de l’Amical Mauthausen. Destapà la placa de la dedicatòria l’únic supervivent vilanoví: Marcel·lí Garriga.	Peça d’acer inoxidable, que descansa sobre una plataforma esglaonada, i que consisteix en un gran arc de 5 metres d’amplada per dos i mig d’alçada, que és travessat per les quatre barres de Catalunya, que mesuren 10 metres d’alçada i que es tan disposades sobre un pedestal de marbre, on es mencionen els noms dels 16 vilanovins que van morir o van ser empresonats als camps nazis i la inscripció.	1	2001	12	16		1.726996	41.226596	925
A la Sardana	Escultura	Sant Boi de Llobregat	39	Baix Llobregat	0	11	1	11	Altres esdeveniments	Barcelona	Plaça de Llorenç Presas	HOMENATGE A LA SARDANA / 11 DE SETEMBRE DE 1985 - AJUNTAMENT DE SANT BOI	Formigó, ferro	80 x 125 cm (de diàmetre)	1985	12	6	Sardana	Guia d'art públic urbà de Sant Boi. Recurs d'Internet.		Escultura que representa un grup de persones ballant una sardana, realitzades de manera abstracta, amb formes molt elementals i geomètriques. Tot i que l’escultura no sigui de grans dimensions, el fet d’estar disposada sobre una peanya força elevada, n’augmenta la importància.	1	1985	9	11		2.041299	41.346648	659
Al coronel Sanfeliu	Escultura	Prat de Llobregat, el	40	Baix Llobregat	0	11	1	12		Barcelona	Avinguda de Montserrat amb l'avinguda del coronel Sanfeliu		Bronze	250 x 150 x 150 cms	1976	1	0	Jaume Sanfeliu i Codina	Art a l'espai públic del Prat. Art a l'espai públic del Prat. Ajuntament del Prat de Llobregat, 2002 [CD-ROM] Ajuntament del Prat de Llobregat	El monument al Coronel Sanfeliu fou la primera escultura pública del nucli urbà del Prat. L'Ajuntament l’encarregà en homenatge a Jaume Sanfeliu i Codina, que nasqué al Prat el 1839, fill d'una família de jornalers, participà a la Guerra de Cuba (1868-1878) i morí l'any 1899, quan estaven tramitant el seu ascens a general. Es considera que el coronel Sanfeliu ha estat el pratenc que ha aconseguit la major graduació en la jerarquia militar. Fou inaugurada el 26 de setembre, durant els actes de la Festa Major d'aquell any, amb la presència de diversos familiars del coronel. El 1988, a causa d'un acte de vandalisme, patí un trencament i es retirà durant un any a un magatzem municipal per reparar la peça i el pedestal, construït de totxanes. L'any 1997 aquesta base fou substituïda per una de nova de formigó, amb base circular, que fa el servei de rotonda per a la circulació.	Escultura abstracta realitzada en buidat de bronze, que representa la representa la imatge del conqueridor espanyol que arribà a Amèrica amb l'estendard a la mà que tant va popularitzar-se a través de la imatgeria dels "descobridors". L’autor juga amb el paral·lelisme entre els antics conqueridors i els militars que van imposar la conquesta a les colònies americanes fins al segle XIX.	1	1976				2.094140	41.325463	579
A Moisès Llopart	Escultura	Prat de Llobregat, el	41	Baix Llobregat	0	11	1	13		Barcelona	Complex Esportiu Municipal Sagnier (carrer de Frederica Montseny, 2-8)	A MOISÈS / LLOPART	Acer corten i acer inoxidable	150 x 150 x 160 cms	1997	1	0	Moisès Llopart i Aguilera	Art a l'espai públic del Prat. Art a l'espai públic del Prat. Ajuntament del Prat de Llobregat, 2002 [CD-ROM] Ajuntament del Prat de Llobregat	Moisès Llopart i Aguilera (El Prat 1919-2002) ha estat el principal impulsor de la història de l'atletisme local. Participà al Club Laietània de Mataró (Maresme), des del 1945 fins al 1960; organitzà la secció local d'atletisme del Grupo Cultural Recreativo de La Seda, fundat al 1948; fundà -als baixos de casa seva- el que fou el primer gimnàs local. Fou regidor de l'ajuntament del Prat entre els anys 1961 i 1971, destacant en aquells anys la creació de la piscina del Fondo d'en Peixo i les pistes d'atletisme que més tard portaren el seu nom. L'any 1970 aconseguí el títol d'entrenador i l'any 1979 fou nomenat seleccionador nacional de marxa atlètica i un any després, responsable tècnic de la Federación Española de Atletismo. La marxa atlètica havia estat introduïda per ell al Prat i després d'anys de preparació i treball va esdevenir la secció de marxa més important de tot l'estat, bressol de nombrosos medallistes olímpics, a més de campions estatals, europeus i del món, com Ramon Ribas, Glòria Granados, Josep Marín, el seu fill Jordi Llopart i en Daniel Plaza, entre d'altres.	L'escultura és un cub d'un metre quadrat d'acer corten. En acer inoxidable es ressalta el nom de Moisès Llopart sobre el cub, així com els cinc semicercles del terra, que representen els anells olímpics, on alguns dels seus alumnes van participar.	1	1997				2.083100	41.322045	579
A Blas Infante	Escultura	Prat de Llobregat, el	42	Baix Llobregat	0	11	1	14		Barcelona	Jardins d'Andalusia	BLAS INFANTE PÉREZ / 1885 CASARES (MÁLAGA) - 1936 SEVILLA / VIVA ANDALUCÍA LIBRE	Bronze	70 x 45 cm	1999	4	0	Blas Infante Pérez de Vargas	Art a l'espai públic del Prat. Art a l'espai públic del Prat. Ajuntament del Prat de Llobregat, 2002 [CD-ROM] Ajuntament del Prat de Llobregat	El monument fou fet per iniciativa de la Casa de Andalucía del Prat de Llobregat. Blas Infante, nat a Casares (Màlaga) el 1885 i mort a Sevilla el 1936, fou un nacionalista andalús que destacà en la concepció de l'andalusisme polític i li donà uns dels referents simbòlics més importants, la lletra de l'himne andalús i la seva bandera. Blas Infante fou afusellat pels franquistes l'any 1936 i el seu últim crit va ser «Viva Andalucía Libre», inscripció que consta a la placa col·locada a la peanya de l'escultura.	Bust naturalista del polític andalús, fet en bronze, sobre un pedestal.	1	1999	5	23		2.104820	41.327091	579
Al Mil·lenari de Catalunya	Escultura	Prat de Llobregat, el	44	Baix Llobregat	0	11	1	16	Esdeveniment català	Barcelona	Jardins del Polígon Mas Blau		Acer inoxidable	2100 x 20 x 20 cm	1991	14	2	Mil·lenari de Catalunya	Art a l'espai públic del Prat. Art a l'espai públic del Prat. Ajuntament del Prat de Llobregat, 2002 [CD-ROM] Ajuntament del Prat de Llobregat		Està formada per tubs quadrats d'acer inoxidable d'un gruix de 20x20 cm, i amb un total de 21 metres d'alçada. Són com dos feixos de tubs que s’entrecreuen al centre i pugen cap al cel i s’enfonsen a la terra.	1	1991	7	20		2.077486	41.316561	579
Títol	Tipus	Municipi		Comarca											Inauguració